Project Description
Trastorns de la conducta alimentària
Els trastorns de la conducta alimentària són patologies de causa multifactorial que afecten majoritàriament: nens, nenes, dones joves i cada cop més persones adultes.
ANORÈXIA
És un trastorn del comportament alimentari molt greu, afecta generalment als adolescents i sobretot noies. Les característiques d’aquest trastorn és que tenen una preocupació excessiva per la seva figura i deixen de menjar per no guanyar pes i inclus fins i tot així encara es veuen grassos. La seva autoestima és absolutament condicionada per l’opinió del seu pes.
Causes:
No solen respondre a un model de personalitat estereotipat, tot i que poden ser molt perfeccionistes, insegurs, amb baixa autoestima, un gran sentit del deure i poca tolerància a la frustació. D’altra banda, ES sap que hi ha un component genètic que predisposa a PATIR LA malaltia quan la persona fa règims inadequats i comença a perdre pes. També hi té molt a veure la influència dels mitjans DE COMUNICACIÓ: el culte als cossos prims i la suposada relació entre estètica, bellesa i èxit.
Aquest trastorn si no s’atura a temps pot ser mortal. En situacions límit pot arribar a un estat de màxima desnutrició; cauen els cabells; les ungles es tornen trencadisses; hi ha alteracions hormonals, hi ha un gran risc d’osteoporosis; insomni; hipotèrmia; bradicàrdia; baixades de tensió arterial, arítmies, i possible aturada cardíaca. També són habituals les alteracions emocionals i afectives, com ara la depressió.
BULÍMIA
És un trastorn mental i de comportament. La persona bulímica és incapaç de dominar impuls de menjar desmesuradament i d’amagat, però després el sentiment de culpa l’empeny a vomitar, a abusar de productes dietètics o laxants i a seguir dietes restrictives per no augmentar pes. La diferència d’un anorèxic és que el bulímic sembla tenir més bona salut.
Causes:
Hi ha una predisposició genètica però intervenen més factors:la pressió social i els factors individuals, la manca d’autoestima, molta autoexigència o poca tolerància a la frustació. Sovint la bulímia apareix després de seguir dietes sense control mèdic o d’haver tingut anorèxia.
Les maneres de detectar la malaltia són: normalment enganya els altres sobre la seva alimentació i nega els vòmits; amaga el menjar; dejuna i fa dietes molt riguroses abusa dels productes laxants o diürètics; va massa vegades al lavabo havent menjat; perd o guanya de 5 a 10 kg en poc temps; es preocupa excessivament pel seu aspecte físic; l’afecten els comentaris de la gent respecte el seu aspecte físic i sol tenir sobtats canvis d’humor i depressions.
ës molt greu. Els vòmits fan mal a les genives i al paladar. Se’n pot derivar gastritis, vòmits de sang, deshidratació i hipopotassèmia. L’abús dels laxants produeix diarrees, mal de panxa, còlic, intestí mandrós i mala absorció de potassi.
VIGORÈXIA
Els vigorèxics tenen una obsessió enorme per l’aspecte físic que fa que passen matí i tarda al gimnàs, és miren sempre al mirall i mai no és troben satisfets amb el seu cos. Només volen desenvolupar la massa muscular i és dediquen compulsivament a l’exercicí físic, també modifiquen l’alimentació i poden arribar a pendre fàrmacs dopants. També és pot anomenar complex d’Adonis però les associasions mèdiques internacionals no la reconeixen com a malaltia.
Causes:
Tenen una predisposició genètica als comportaments obsessius i compulsius, però també intervenen factors socioculturals, els mitjans presenten l’home fort i atlètic com a model de salut i d’èxit social i sexual. Els trets individuals que comparteixen són: baixa autoestima, nivell alt d’autoexigència i poca tolerància a la frustació.
La vigorèxia afecta principalment als homes encara que les dones també en poden tenir. Ells no és senten satisfets amb el seu cos com els anorèxics, bulímics. És pesen unes quantes vegades al dia i normalment deixen de fer les activitats habituals per dedicar el màxim temps possible a l’esport; consumeixen pocs greixos i molts aliments amb hidrats de carboni i proteïnes per augmentar la musculatura. Un vigorètic pot arribar a pendre fàrmacs dopants per accelerar i forçar el desenvolupament muscular.
La pràctica desmesurada pot provocar diversos simptomes, com ara fatiga generalitzada o augment de dolor muscular i articular. Les substàncies dopants poden tenir molts efectes secundaris i perjudicar la salut: causen impotència, fan caure els cabells o porten a la depressió, i en casos molt extrems, malalties de cor i de fetge. La conducta d’un malalt vigorèxic pot acabar en trastorns alimentaris i aïllament social.
OBESITAT
És una malaltia crònica causada per factors diversos, tant genètics com ambientals, que és caracteritza per una acumulació excessiva de greix al cos. No només presenta un problema estètic sinó que és una veritable amenaça per a la salut, tant física com psíquica.
Causes:
La predisposició genètica i els factors socioculturals que ens poden dur a un excés de pes; estils de vida sedentaris, mals hàbits alimentaris i també pot influir l’educació familiar.
Si tens sobrepes pots aplicar una fórmula matemàtica senzilla que et donarà un indicador de la relació entre l’alçada i el pes. Aquesta és IMC que ha d’estar entre 18,5 i 25 amb un pes saludable; si hi ha excés entre 25 i 30 i quan passa de 30 hi ha obesitat.
Càlcul del IMC, feu clic aquí
L’Obesitat augmenta el risc de tenir diabetes, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars o osteoarticulars, i encara més. A més, pot tenir efectes psicològics notables ja que solen ser víctimes de rebuig social i escolar. Això provoca l’aïllament i a la depressió. La baixa autoestima i la insatisfacció del cos poden portar a trastorns alimentàris.
ORTORÈXIA
L’ortorèxia és la preocupació obsessiva i irracional per la qualitat dels aliments. Aquestes persones són capaces de deixar de menjar si no tenen a l’abast productes ecològics i cuinats d’una manera determinada. Diuen que els ortorèctics tenen un menú en lloc d’una vida. Les associacions mèdiques internacionals no la reconeixen com a malaltia.
Causes:
Tenen una predisposició genètica als comportaments obsessius i compulsius. No és gens estrany que hagin tingut anorèxia i bulímia.Solen ser molt exigents i estrictes en ells mateixos com amb els altres. Els esportistes i els adolescents són uns grups vulnerables a aquest trastorn per la influència dels mitjans de comunicació pel que fa a la importància de la imatge corporal i la repercussió que hi tenen els aliments.
Els ortorèctics planifiquen els menús amb setmanes d’antelació; rebutgen la carn, els greixos i tots els productes que no siguin ecològics, pensen tothora en els àpats; no mengen fora mai fora de casa per por de contaminar-se amb els aliments no ecològics. És senten culpables si fan trangressió alimentària i esperen obtenir tota mena de beneficis físics, psíquics i morals de la dieta.