Project Description

Mètodes Anticonceptius

Els anticonceptius ens permeten gaudir de la sexualitat compartida evitant el risc d’un embaràs no previst i de malalties de transmissió sexual. Cadascun ha de trobar l’anticonceptiu més idoni per al seu cos i situació.

PRESERVATIU MASCULÍ

És un mètode anomenat de “barrera” perquè impedeix el contacte entre els espermatozous i l’òvul.

És un mètode recomanat, ja que protegeix de l’embaràs i de les infeccions de transmissó sexual i la Sida. Consisteix en una funda prima i elàstica, normalment de làtex i es col·loca al llarg del penis.

PRESERVATIU FEMENÍ

És un funda de plàstic suau i flexible, tancada per un extrem i amb una anella adaptable a cadascun dels costats. L’anella més petita es col·loca al fons de la vagina, al voltant del coll de l’úter, l’altra més ampla i flexible s’adapta sobre la vulva. Aquest mètode de barrera és d’un sol ús. Protegeix de l’embaràs i les infeccions de transmissió sexual.

DIAFRAGMA

És un caputxa de goma de làtex o silicona que es col·loca al fons de la vagina per protegir l’entrada de l’úter, impedint que els espermatozous es trobin amb els òvuls. Com el preservatiu masculí i femení, el diafragma és un mètode que et prevent de l’embaràs, però no de les infeccions de transmissió sexual.

PRODUCTES ESPERMATICIDES

Es tracta d’una circumferència de goma prima amb una anella de metal flexible que s’adapta al coll de l’úter. La mida d’aquest la determina el personal sanitari: ginecòleg/a i llevadora. Es posa abans de mantenir una relació sexual juntament amb una crema espermaticida, aquesta el que fa és augmentar la seva eficàcia. La crema es deixa actuar entre 7 i 8 hores després de cada relació sexual.

La finalitat d’aquest mètode és fer de barrera per tal d’impedir que els espermatozous passin a l’úter, debilitant-los al mateix temps.

ANTICONCEPCIÓ HORMONAL

Són mètodes hormonals que abans d’utilitzar-los requereixen la valoració d’un professional mèdic, per decidir quin és el més indicat en cada cas, al mateix que es poden descartar possibles contradiccions.

  • Pastilles o píndoles anticonceptives

Són fàrmacs que contenen dos substàncies (estrògens i gestàgens) aquestes el que fan es parar la sang i inhibir-ne l’ovulació. És important fer una visita mèdica per a la seva prescripció i detectar-ne possibles contradiccions. Aquest és molt segur per evitar l’embaràs, però no protegeix de les infeccions de transmissió sexual.

La majoria de píndoles es presenten en un envàs de 21 o 28, se’n pren una cada dia i sempre a la mateixa hora. L’oblit pot fer disminuir l’eficàcia anticonceptiva de les pastilles.

  • Anell vaginal

És un anell de plàstic flexible que es col·loca a la vagina durant un període de 3 setmanes. Aquest anticonceptiu hormonal té la funció d’alliberar hormones (estrògens i gestàgens) per evitar l’embaràs, tot inhibint l’ovulació. Es retira una setmana i en aquests dies es quan produeix el sagnat menstrual.  Aquest mètode protegeix de l’embaràs però no de les infeccions de transmissió sexual.

  • Pegats anticonceptius

Consisteix en una fina làmina de color beix en forma de quadrat que s’enganxa sobre la pell. Aquest pegat alliberà hormones (estrògens i gestàgens) que passen a través de pell per arribar a la sang, evitant així l’embaràs. S’aplica un pegat cada setmana durant tres setmanes consecutives i a la quarta es descansa, en aquest moment és quan es produeix l’ovulació.

Quan s’aplica aquest mètode anticonceptiu s’ha de fer sobre la pell sense pèl, seca i neta, evitant les cremes. Aquesta es pot posar en la part inferior de l’abdomen, a la part externa del braç, a les natges, l’esquena, però mai el pit. Cada cop que es lleva el pegat aquest s’ha de ficar en un lloc diferent per evitar reaccions cutànies. Amb els pegats anticonceptius evites l’embaràs però no et protegeixen en cap moment de les infeccions de transmissió sexual.

  • Implants subcutànis

L’impant està format per dues baretes flexibles que es col·loquen sota la pell alliberant petites quantitats d’hormones (gestàgens). L’efecte dura entre tres i cinc dies i com la resta dels mètodes anteriorment citats, evita l’embaràs però no protegeix de les infeccions de transmissió sexual.

  • Injectables intramusculars

N’hi ha de dos tipus, els que contenen gestàgens o els que combinen estrògens i gestàgens (hormones). També hi ha preparats que s’administren cada tres mesos i d’altres que són mensuals. La seva eficàcia és elevada però s’utilitza amb menys freqüència perquè té més efectes secundaris.

  • DIU (Dispositiu intrauterí)

Consta d’un suport de plàstic que es col·loca a l’interior de l’úter, dificultant l’entrada d’espermatozous cap a les trompes. Cal una visita ginecològica per descartar possibles contradiccions d’aquest mètode. La col·locació i l’extracció és a càrrec d’un metge o metgessa. Hi ha diferrents tipus de DIU, la seva durada és entre els 3 i 5 anys. Cal fer-se un seguiment mèdic de caire anual. Aquest mètode no protegeix de les infeccions de transmissió sexual.

MÈTODES ANTICONCEPTIUS PERMANENTS

  • La lligadura de trompes

És un mètode anticonceptiu que es realitza a través d’una intervenció quirúrgica. Consisteix en seccionar o obstruir les trompes de fal·lopi, impedint que l’òvul que es desprengui de l’ovari es trobi als espermatozous. Aquests mètodes són indicats per persones que ja han tingut fills i que per alguna raó ja no en volen tenir més, o bé, que pateixen una malaltia o problema que no els permet tenir fills.

MÈTODES D’ABSTINÈNCIA PERIÒDICA

Són mètodes que resulten poc segurs, ja que es basen en el coneixement propi del cos (cicle menstrual…). Dins d’aquest mètodes hi trobem tres modalitats:

    • Mètode del calendari d’Ogino-Knaus.

    • Temperatura basal.

    • Mètode del moc cervical o Billingis.

LA MARXA ENRERE O COIT INTERROMPUT

Consisteix en retirar el penis de la vagina quan es produeix l’ejaculació. És poc segur, perquè abans de l’ejaculació surt el líquid preseminal que pot contenir espermatozous. El fet de controlar les ejaculacions pot dificultar les relacions sexuals i produir molèsties físiques. Amb aquest mètode no s’evita ni l’embaràs ni les infeccions de transmissió sexual. És un mètode arriscat, perquè depèn del control que es tingui quan es produeix la ejaculació.