Waldemar Izczyszyn arriba de Polònia, amb deu anys, a una escola catalana, i aviat els seus companys s`adonaran que el noi no és com ells; no té dents ni sang, quan no perd un braç perd la rialla, fins i tot sembla que no té nom, a casa l´anomenen Ningú.
Totes aquestes diferències faran que molts acabin perdent els cap i per la seva condició de mort vivent serà rebutjat i perseguit per alguns. Quan ell cerca amistat i afecte obté menyspreu, especialment d´un company de classe que comprèn, massa tard, que l´amistat veritable no entén de diferències socials o culturals, de vius o morts.